Aquest mapa ens presenta un casc antic a cavall entre el passat i el present, amb espais que conviden a viatjar en el temps.
Imatge: Contrast
“Dos cartells d'un mateix carrer ens fan prendre consciència del pas del temps...”.
Imatge: La màquina del temps
“El carrer Cúndaro, la història dels jueus, les escales ens porten uns quants segles enrrera. El Call Jueu de Girona és una autèntica màquina del temps”.
El nostre recorregut ens ha portat fins als jardins de la Catedral. En aquest espai, els sentits es converteixen en els protagonistes: la vista només capta bellesa, les oïdes escolten el so de les campanes i les nostres passes, l’olfacte ensuma la terra fresca... La sensació és de calma total.
En aquest indret es respira pau. Aquí no hi ha els sorolls de la ciutat, només el so de les campanes, les nostres pases i les nostres veus. Ens envaeix una sensació de calma i bellesa totals”.
Els barrots ens produeixen una sensació de prohibició, d’estar enclaustrat. De veritat cal tenir-ho tot tan tancat? Si tots fóssim més respectuosos amb nosaltres mateixos i amb els altres, no caldria posar ferros a l’entorn...
Imatge: Res hi entra, res hi surt
“Una finestra amb barrots ens fa reflexionar: realment som lliures? A mesura que hi donem més voltes, més sensació d'ofec!”
Imatge: L’absurd
“Una reixa barra el pas a un espai buit. Estem abonats a les tanques o aquí s'amaga un tresor invisible de valor incalculable???”
El casc antic de Girona és ple d’encants i misteri. Cada carrer desperta sensacions de tot tipus, però la majoria són agradables.
Imatge: El misteri de les catedrals
“Tot i que potser no combreguem amb el mateix déu, les catedrals sempre ens resulten imponents, majestuoses i plenes de misteri. Sensació de buit, amplitud. La Catedral s’acosta al cel i nosaltres, pobres pecadors, ens la mirem des de sota. “Quants graons hi ha fins a dalt de tot? Segur que el número té a veure amb alguna cosa de la mística...”.
Imatge: La font
“Quan derives pel món sempre és d'agrair trobar una font per veure. Què amables i servicials, les fonts! Estan allà quietes, esperant que les visitem. Quan bevem, durant un instant, la font cobra vida”.
La deriva ens ha permès parar més atenció a les nostres sensacions en caminar per un lloc. La majoria de vegades no en som conscients, però estem segures que, sovint, les sensacions que percebem de manera inconscient tenen el seu ressò en el nostre comportament o estat d’ànim. Així, una ciutat sorollosa i bruta, la brutícia i els sorolls de la qual ja no percebem perquè n’estem habituats, provoquen desplaçaments ràpids, sensació d’estrès i mal humor. En aquest sentit, els gironins es poden sentir afortunats de disposar d’un casc antic lliure de sorolls, tot i que una mica brut, en el qual perdre’s de tan en tant.
